La factura més cara d’Europa, les portes giratòries i la pobresa energètica.
Ahir, 12 de novembre va tenir lloc a l’Associació de Veïns de Bufalà una xerrada sobre les elèctriques a càrrec de la FAVB. El titular impactant l’estafa de les elèctriques ja apuntava objectius concrets.
La xerrada va començar amb una presentació dels membres i després va continuar amb una breu introducció. D’aquesta manera, es va posar en situació als assitents a través d’una anàlisi global entre la problemàtica de les elèctriques amb d’altres transcendències com la pujada de la tarifa del transport públic i la congelació i disminució de salaris. Després d’aquest escalfament, J. Callejon va entrar en escena.
Callejón va començar la seva intervenció descrivint l’electricitat com un bé que no es pot emmagatzemar i precisa de planificació. Va remarcar que en derivem una dependència ja que és un bé estratègic que produeix benestar per les llars i manté els països. Va continuar explicant com ens arriba l’electricitat als habitatges, incidint en l’aspecte que la generació elèctrica no permet la competència ja que no és un bé de generació homogènia.
El discurs va derivar cap a una anàlisi més concreta sobre l’aspecte anterior: la gestió i control privada de l’electricitat i el monopoli natural que això suposa. Va englobar-ho en fets històrics generals, com l’inici del neoliberalisme amb Reagan i Thatcher i els seus homònims espanyols en l’era Aznar que van impulsar la privatització del sector elèctric.
Les empreses Iberdrola i Endesa, en una tercera part, van prendre protagonisme deixant en evidència el dèficit de tarifa de trenta mil milions d’euros. Callejón va explicar l’origen d’aquest dèficit, els beneficis que aquestes empreses n’extreuen i els inconvenients i cost econòmic que suposa als ciutadans.
En una última part, Callejón va aprofundir en el tema de la factura de la llum. Va remarcar que la factura, que va començar sent la tercera per la cua més barata d’Europa en els inicis del neoliberalisme a finals dels anys setanta, és a hores d’ara la més cara d’Europa. També, va mencionar les portes giratòries i com les empreses que gestionen l’electricitat influencien recíprocament els partits polítics i esferes de poder del nostre país.
Es va finalitzar la xerrada fent una crida a la mobilització ciutadana i veïnal per afrontar aquesta problemàtica. Llavors, es va obrir un torn de preguntes on els assistents van poder resoldre els seus dubtes i manifestar la seva opinió sobre l’acte. Arran dels aspectes plantejats en aquesta trobada, s’hi van derivar temes com per exemple la pobresa energètica i les mobilitzacions, amb una nombrosa participació per part del públic assistent.
